Història del Museu

La iniciativa de crear un museu a Mataró sorgeix, a finals del segle XIX, de la necessitat de protegir les troballes arqueològiques localitzades als jaciments de la zona. L'antecedent primer data del 1888 quan l'Asociación Artisticoarqueològica organitzà a les Escoles Pies una exposició on s'exhibiren els materials historicoartístics que fins el moment es trobaven dispersos per la ciutat. Els fons d'aquesta mostra passaren a formar part d'un nou museu que l'Ajuntament creà el 1894 i que, inicialment, fou instal·lat en unes dependències de l'Escola d'Arts i Oficis. L'any 1915 el consistori adquirí, per destinar-lo a biblioteca i a museu, l'immoble de Can Serra, l'estatge actual del Museu de Mataró. Durant la Guerra Civil l'edifici fou magatzem de les obres d'art i del patrimoni del Maresme que salvaguardà la Generalitat republicana. No fou fins després de la contesa que s'enllestiren les obres de rehabilitació, interrompudes pel conflicte. El nou museu, anomenat Municipal de Mataró, s'inaugurà definitivament l'any 1942.

Al llarg dels anys, les col·leccions del Museu s'anaren ampliant amb dipòsits i donacions particulars i, majoritàriament, gràcies a les troballes arqueològiques procedents de les excavacions realitzades durant els anys seixanta i setanta. El 1976, la necessitat d'ampliar l'espai museístic, determinà la incorporació d'un edifici veí. L'any 1982, i fruit del conveni signat entre l'Ajuntament de Mataró i la Generalitat de Catalunya, el Museu quedà constituït com a Museu Comarcal del Maresme i fou inaugurat l'abril de 1983 després d'un període de remodelació. Des del 1997 el Museu ha adoptat definitivament el nom de Museu de Mataró.

Depenent del Museu de Mataró l'any 1980 s'obrí el Clos arqueològic de Torre Llauder que conserven les restes d'una vil·la romana. L'any 1988 després d'un període d'excavacions sistemàtiques s'obriren la totalitat de les instal·lacions adequades al públic.

De l'ampli i variat fons que custòdia actualment el museu, cal destacar-ne les col·leccions arqueològiques d'època ibèrica i romana, el fons de pintura catalana i d'escultura barroca, noucentista i modernista, les sèries de gravats de Goya, de ceràmica catalana, vidre i numismàtica i les col·leccions nàutiques i d'armes, entre d'altres.